Màrqueting. Quan diem aquesta paraula, a tots els professionals del sector ens hauria de venir al cap el concepte adaptabilitat. Els canvis que es produeixin al mercat ens han de servir per aprendre, investigar i obtenir una radiografia completa de qui forma el mercat, els diferents públics i els seus interessos, preferències, modus vivendi, etc.

“Et conec com si t’hagués parit” és una expressió que a molts us sonarà. Doncs bé, és el que ens ha de passar amb el màrqueting si volem que una campanya, una estratègia, una acció... funcioni.

Precisament, si hem d’estar tan atents a tots els moviments que faci el nostre mercat, és obvi que hem de diferenciar diferents tipus de públics per identificar-los, conèixer-los i saber què se’ls pot oferir perquè els agradi i s’adeqüi a les seves necessitats. Doncs bé, fa poc es parla d’un nou públic. Rectifico, fa poc no, fa uns quants anys que s’ha detectat un altre tipus de públic, però des de fa ben poc se li ha donat nom. Estic parlant de l’adultescència. Una paraula totalment nova per un concepte que comença a repetir-se i comença a ser una etapa “normal”.

Tenir més de 25 anys i viure a casa amb els pares és habitual. Aquesta nova etapa de la vida no només fa canviar els hàbits a casa, els costums i la manera de viure interna de la família. Sinó que tot això afecta a la societat, i per tant al màrqueting i la publicitat. En el sector de l’alimentació, és necessari que productes de “mida familiar”, on n’hi hagi més quantitat, les puguem trobar a les prestatgeries del nostre súper. I els mobles? Potser les lliteres tenen més èxit que mai, igual com els sofàs grans de 5 o 6 places.

Aquí enceto un altre debat... noves etapes de la vida que sorgeixen per donar pas a famílies més “grans” però els pisos són de cada vegada més petits i, evidentment, caríssims. Els 30 metres quadrats no serveixen en aquests casos, però no hi ha altra opció si a la butxaca no abunden els diners. És un peix que es mossega la cua, si els joves s’emancipen de cada vegada més tard, en molts casos no és per gust, sinó perquè els preus estan pels núvols. En fi, benvinguts a l’adultescència...