Somnis d?estiu d?un seductor vilanoví

Després de l?Incipit de fa tres anys, ara toca La seducció de la vida, set contes i mig per passar una tarda i sentir-se acompanyat durant força més temps

L?editorial Emboscall publicarà el segon recull de narracions de Màxim Serranos Soler. L?autor vilanoví aplega a La seducció de la vida set narracions organitzades a l?entorn d?un personatge que sembla dirigir el que han d?acabar narrant els contes que s?hi inclouen. Es tracta de set relats d?estructura similar: un home coneix una dona i, tot seguit, aquest home canvia de comportament. L?evolució i el desenllaç esdevenen imprevisibles. En la combinació de narracions i exposició traspua un cert pessimisme i una peculiar visió de les relacions humanes en una societat destructiva.

En ple mes de vacances, es publicarà el segon llibre del vilanoví Màxim Serranos Soler: "La seducció de la vida". El recull, editat per l?agosarada i artesanal editorial vigatana Emboscall, és prou breu per resultar una ideal lectura d?estiu? si no fos que les citacions constants i els diversos plans narratius en fan una obra complexa malgrat la reduïda extensió.

Aquesta nova publicació de Serranos tracta un tema vell i universal però que no s?esgota en cap dels múltiples intents: la sempre difícil relació entre la presa i el depredador en la cacera amorosa o sexual.

Ho fa en set històries d?estructura similar i evolució diferent que s?insereixen en un conjunt de reflexions orquestrat per un personatge imprecís i perdut, significativa mostra dels temps actuals, que serveix per presentar-les, explicar-les, acotar-les, proposar-les. Així defuig el convencional recull de peces sense relació i forma un tot orgànic on cada història i cada digressió intermèdia aporta elements per interpretar la resta.

La seducció de la vida apareix en plena canícula d?agost, però sense voluntat d?esdevenir un passatemps per devorar a la platja. La brevetat i la velocitat (protagonista declarada d?un dels relats) es combinen amb un plantejament de fons força més ponderat i mesurat que s?aprecia sobretot en els fragments previs i posteriors, sempre independents. En la norantena de pàgines de l?obra s?hi reflecteixen usos i costums d?una societat, l?actual, que no acaba de tractar bé els individus que la integren.

Exposar aquesta tesi, encara que sigui cedint la veu narrativa a una explosió de personatges i situacions, esdevé complicat sense l?ajut d?altres autoritats (artístiques, no policials) que s?han enfrontat anteriorment a aquesta dificultat. Tot i que, com sol passar, per comptes d?un sol tema, l?aplec de contes intenta canalitzar-ne uns quants: les relacions entre éssers humans, la vida quotidiana, el malestar en la cultura, la naturalesa humana, la relació entre matèria i esperit, entre ésser i temps, i altres qüestions no exactament menors.

Serranos torna a publicar un recull de relats després del sorprenent Incipit vila nova (i la Geltrú) que va suposar el seu debut literari l?any 2002. Aquell llibre, publicat per El Cep i la Nansa, prenia la ciutat com a protagonista i n?explorava l?ànima col?lectiva cedint la veu a tots una sèrie de personatges característics. El to irònic i l?humor negre, el pessimisme arrelat però positiu, es mantenen en aquest segon treball. El que canvia és l?estructura i la intenció (que no pot ser mai la mateixa per a dues accions artístiques), aquí més ampla, més universalitzant. Es manté la polifonia però es multipliquen els personatges (fins i tot un virgili en minúscula que porta el lector de la mà); es mantenen els contes però s?estructuren de manera diferent perquè la forma també comunica; s?hi afegeix una reflexió més de fons, menys immediata, vehiculada per un demiürg exempt, que neix dels contes sense participar-hi.

Aviat, ben aviat, el llibre es trobarà a les llibreries? També a La Mulassa (Carrer Sant Gervasi, Vilanova i la Geltrú), protagonista d?una de les millors narracions del volum i la que, en un cert sentit, el va fer néixer.