|
Pintor, gravador, escriptor i dibuixant són només algunes de les vessants artístiques que va cultivar al llarg de la seva vida Enric-Cristòfol Ricart (1893-1960), considerat pel filòsof Eugeni d’Ors com “de la mitja dotzena d’artistes més distingits de l’art contemporani”. Amb tot, la consideració d’Ors no ha pogut evitar fer caure en l’oblit -com tants d’altres- a un artista que és considerat com el definidor de part de la iconografia del noucentisme. Per tal de corregir un altre dels habituals buits de la cultura catalana, l’escriptor i periodista Oriol Pi de Cabanyes ha publicat una extensa biografia que conté la vida i obra d’Enric-C. Ricart amb tot tipus de detalls, dades inèdites i el suport de més de 250 reproduccions de pintures i dibuixos alguns dels quals provinents de col·leccions particulars. “Ha estat un acte de reconeixement”, diu Pi de Cabanyes, “a un artista que ha patit un infaust record postmortem”. L’autor d’aquesta extensa biografia corrobora la seva tesi amb una dada prou il·lustrativa: “les excel·lents memòries d’aquest genial artista no van ser publicades fins 35 anys després de la seva mort. Una cultura com la nostra”, conclou Pi de Cabanyes, “no es pot permetre aquests oblits”.
El llibre és un luxós volum que porta per títol Enric-C. Ricart i el noucentisme publicat per Lunwerg i posa de manifest l’acurada tècnica d’aquest artista d’abundant obra nascut a Vilanova i la Geltrú. Influenciat per l’art renaixentista italià, Ricart també es va sentir atret per les avantguardes, en especial pel futurisme i el cubisme, i destacarà també per les pintures de bodegons en la línia de Cézanne, el dibuix amb escenes de carrer i de circ, els olis de gran format, el disseny gràfic i la publicitat. Amic de Joan Miró, amb qui va compartir taller, Enric-C. Ricart aconsegueix fer-se un nom en l’art europeu dels anys 20 del segle passat gràcies, sobretot, als seus gravats al boix i com a autor d’il·lustracions de textos literaris per a selectes edicions, especialment de bibliòfil, entre les quals destaquen les del “Quixot” en anglès per a The Limited Editions Club de Nueva York, “La vida es sueño”, “L´Odissea” traduïda per Carles Riba, “Àncores i estrelles” amb versos de J.M. de Sagarra i l’edició del 25è aniversari de la Ben Plantada d’Eugeni d’Ors. Ricart també esdevindrà un dels màxims representants de la iconografia classicitzant i mediterrània del noucentisme.
(Article publicat al diari AVUI)
Enric-Cristòfol Ricart va morir a causa d’una negligència mèdica i sense descendència. Tot i la seva personalitat “psicològicament complexa”, segons l’escriptor Oriol Pi de Cabanyes, aquest artista també serà recordat per haver elevat la xilografia a categoria d’art i pel seu retrat a Joan Miró vestit de soldat, obra que avui es troba a la Fundació Miró de Barcelona. |
